VINE A BALLAR DANSA ORIENTAL AL REUS DEPORTIU

A més a més de divertir-te,  gaudiràs dels molts  beneficis d’aquesta disciplina artística, com són, despertar la vitalitat del seu cos, estirar la musculatura, aportar elegància , coordinació i consciència corporal, tot això i molt més, són els beneficis d’aquesta Dansa Mil·lenària; la Dansa del Mig Orient.

Vine els dijous de 20;00 a 21;30 hores

Orígens de la DANSA ORIENTAL

La Raks Sharki, nom àrab que rep la Dansa Oriental, és una de les Danses més antigues del món. A Occident es va començar a conèixer a causa de la colonització dels països Occidentals al Mig Orient durant el Segle XIX.  Després de que Napoleó va conquistar Egipte al Segle XVIII, molt artistes Europeus es van començar a interessar per Orient. A  l’actualitat es consideren tres grans estils com predominats de la Raks Sharki; l´estil Egipci, l´estil Turc i l´estil Libanès. Actualment la Dansa Oriental a casa nostra és una disciplina que s’aprèn fusionada amb moviments provinents del ballet i la Dansa contemporània, per tant  requereix d´una tècnica d’execució acurada i es fusionen els tres gran estils citats anteriorment durant el seu aprenentatge depenent de la ballarina.

Beneficis de la Dansa Oriental

La dansa del ventre, nom més popular als països de parla hispana, és un exercici físic  que parteix de trobar la concentració de la energia a partir de la pelvis. Per moltes tradicions culturals el ventre és el receptacle a on es couen les funcions generadores de la vida; donar a llum, la digestió i la eliminació del que ja no necessitem. Molts dels moviments d’aquesta disciplina es generen justament en aquestes zones del cos; els glutis, l’abdomen i la musculatura del sol pèlvic. Aquesta és una de les raons de la relació d’aquesta Dansa i els seus moviments amb la crida a la fertilitat i l’abundància, entesa no només en relació a la funció procreadora, sinó com a concepte que atrau la generositat, l amor, els aliments, entesa en el sentit més ampli del terme.

La pràctica de la Dansa Oriental estimula el bon funcionament dels budells, dels òrgans sexuals, de l’aparell urinari i digestiu. Ja són molts els metges que la recomanen en cas de dolors menstruals i lumbars, així com per quedar embarassada,  com a gimnàstica prenatal i per tenir una bona recuperació post-part. Òbviament, la constància és la que aporta els beneficis, per això la millor forma de prendre-la és com un llar viatge cap a una mateixa.

Sens dubte més enllà dels beneficis físics que tota pràctica continuada ens dóna, hi ha certs aspectes clarament diferencials respecte a la Dansa Oriental i aquests són els beneficis emocionals i psíquics.

Són moltes les alumnes que em comenten que surten de la classe contentes, amb energia, descarregades i felices i tot això es dona gràcies al tipus de moviments que practiquem; ondulacions de pit, de braços, de mans, de pelvis, moviments enèrgics que desbloquegen la energia estancada i activen la circulació sanguínia. Respiració abdominal o diafragmàtica que oxigena el pulmó de forma plena, portant més oxigen al cervell.  I molta cerca de la pròpia sensualitat i acceptació del propi cos.

La Dansa Oriental redueix l’estrès i l’ansietat, aixeca l’ànim, relaxa, allibera tensions emocionals i físiques, reforça l´ autoconfiança i l’autoestima, és en definitiva molt més que exercici físic, és un art terapèutic de gran beneficis psíquics i físics.

NO EXISTEIX EDAT, PES O MESURES FÍSIQUES PER INICIARTZE en aquest art. Només cal superar les pors i fer-ho, ganes de descobrir i felicitar-te quan ho estiguis fent. La Dansa Oriental és una forma de passar-s’ho dallò més bé compartint amb altres dones, però a més a més de ser una diversió, a nivell terapèutic els beneficis són nombrosos.

Per mi, Lluïsa Martín, practicant i Professora d’aquesta Dansa des de fa 12 anys, és el meu vehicle de connexió amb la felicitat, a estar present en el aquí i ara, em carrega les piles, em desfaig del que no vull,  és en definitiva un camí d’auto-sanació a on es troben el cos, la ment, les emocions i l’ànima. Al ballar harmonitzo les emocions i aquieto la ment, és com una meditació en moviment. Desitjo que tota persona que s’acosti a aquesta Dansa trobi el mateix que representa per mi, un oasis a on submergir-me per escapar del tumult i ansietats del nostres temps. Quan creem dins nostre llum i benestar podem repartir-lo al nostre voltant.

Lluïsa Martin. Professora de dansa del ventre.

Per què és millor l’exercici a l’aigua durant l’embaràs?

Està demostrat que la pràctica d’un exercici físic moderat durant l’embaràs és beneficiós per a la dona. Si, a més, es fa en un medi que disminueix la sensació de pes real del cos, els beneficis són encara majors.

El principi d’Arquímedes, que tracta la pressió hidrostàtica i la resistència hidrodinàmica, explica el motiu pel qual l’aigua es considera el mitjà ideal perquè la dona embarassada hi faci activitat física.

D’una banda, la capacitat de flotació i la ingravidesa que proporciona l’element líquid afavoreix la llibertat de moviments, de manera que es poden adoptar formes i posicions amb el cos que fora de l’aigua serien incòmodes o impossibles de fer.

D’una altra banda, la columna i les articulacions es relaxen i disminueix el pes addicional que pateixen fora de l’aigua, fet que facilita la mobilitat i augmenta la flexibilitat, gràcies a la disminució de la força de la gravetat. A més, la pressió de l’aigua redueix el risc de patir lesions per traumatismes o moviments forçats, ja que impedeix superar els límits.

Quan a la resistència hidrodinàmica, ens permet treballar la força per poder tonificar la musculatura que més pateix durant l’embaràs i entrenar la que intervindrà en el part.

Com plantegem una sessió en la nostra activitat de matronatació?

Consta de tres parts:

a)L’escalfament

Dura uns 15 minuts i es tracta de nedar suaument els estils de crol, braça i esquena. Acompanyats d’exercicis gimnàstics generals .

b)Exercicis específics

Durada de uns 20’ exercicis de gimnàstica però amb l’objectiu de treballar al màxim nombre de músculs i articulacions equilibradament.

Altres exercicis són els que ens ajuden en la respiració. Així mateix com uns altres en els que    Treballem la zona pèlvica.

c)Relaxació o tornada a la calma.

Durada de 10’ amb exercicis suaus i de relaxació.

Per acabar es dediquen 5 o 10 minuts a relaxar-se totalment a l’aigua, amb l’ajuda d’algun material de flotació, com ara matalassos, xurros, etc.

Font: Fundació claror. Link: http://www.claror.cat

S’activa el despertador. Son les 8 del dematí i t’has d’aixecar per començar el teu dia. T’ incorpores del llit e intentes aconseguir la postura dempeus. Comences a sentir el pes corporal com recau sobre les teves plantes dels peus. En aquests moments decideixes moure’t cap el bany i es quan observes que els teus genolls, malucs i columna vertebral necessiten una atenció mes acurada perquè encara es tren  ”adormits”.  Per qué desprès d’alguns moviments realitzats pel dematí aquesta rigidesa desapareix progressivament? El gran aliat de les articulacions es troba en l’anomenat líquid sinovial que te com a funció principal lubrificar l’articulació i que es segrega amb el moviment. D’aquí la importància d’un bon escalfament sempre abans de fer qualsevol tipus d’exercici físic.

Aquestes sensacions les hem tingut tots alguna vegada en major o menor intensitat. Tot depèn del nostre ritme diari, de la qualitat del nostre son (matalàs, postura, hores, etc.), de la pràctica esportiva o exercici físic realitzat els dies anteriors (fatiga muscular, tiretes) i de la nostra edat. La frase típica :”quan jo tenia 20 anys, això no ho notava”, doncs es cert. Amb l’edat el nostres teixits van es van deshidratant i la conseqüència es la pèrdua d’elasticitat i d’absorció. Això vol dir que estirar es torna una necessitat diària per tal de mantindre’ns àgils i flexibles. En tot cas podem donar-li una ullada al comportament dels animals totalment instintiu. ¿Que fan els gats i gossos quan es desperten? ESTIRAR-SE. El seu cos sent la necessitat de realitzar un reajust abans del moviment. Això tant senzill als humans se’ns oblida moltes vegades perque entre d’altres coses la majoria de vegades estem mes preocupats per l’exterior que ens envolta i ens oblidem de dedicar una mica d’atenció al nostre interior.



Aquesta rigidesa matutina de la qual parlàvem anteriorment es com a conseqüència també de la poca amplitud de moviment que realitzem quan dormim. El dia a dia ens obliga a realitzar moviments més amplis que durant la nit, però tot i això, amb les AVD (activitats de la vida diària) normalment ens movem dintre de lo que anomenem “amplitud articulars mitges”.  Que vol dir això? Doncs que si no realitzem alguns exercicis específics de mobilitat i estiraments per preservar una bona extensibilitat muscular i una bona amplitud articular podrem veure com al llarg dels anys la nostra capacitat de moviment es veu restringida amb totes les conseqüències que comporta, com per exemple augment del risc de lesions, augment de risc de caigudes en gent gran, etc.

Amb tot lo exposat les recomanacions preventives en relació als estiraments son:

Þ          Els estiraments suaus i progressius al dematí estan indicats per reduir i millorar el funcionament del nostre cos sobretot al dematí. (despertar guiat).

Þ          Recorda que tant durant la nit com durant el dia realitzem moviments d’amplitud mitja. Això vol dir que serà interessant realitzar cada dia alguns estiraments amb màxima amplitud per les teves articulacions en postures confortables i segures per tal de conservar una bona extensibilitat muscular i mobilitat articular. (p

Þ          Practica alguna activitat relaxant abans d’anar a dormir (llegir, escoltar música tranquil·la, fer alguna pràctica de relaxació, respiració, estiraments suaus, etc.). La qualitat del son millorarà i t’aixecaràs amb millors sensacions.

L’exercici físic moderat iregular, millora la salut i allarga la vida. Per això cadascú ha d’escollir aquella activitat que més li agradi en funció de l’edat, sexe i el nivell de condició física.

Primer de tot sempre ha de prevaler la realització dels exercicis inclosos en programes destinats a la millora de la salut, abans que els de millora del rendiment esportiu.

De fet l’activitat física no és cap obligació, sinó una oportunitat de millorar de la independència funcional de la persona amb el pas dels anys i de la seva qualitat de vida, això si, tot seguint un control adequat dels tècnics qualificats amb i la realització de revisions periòdiques. Sens dubte l’exercici físic moderat presenta evidents beneficis per a la salut.

Per això cal establir objectius realistes i assolibles a llarg termini. Sempre cal començar amb exercicis de molt baixa intensitat i progressivament anar incrementant-ne el volum i després la intensitat. Per a mantenir la intensitat adequada cal poder parlar còmodament mentre es duu a terme l’activitat (test de conversa)

Per determinar la quantitat d’exercici que cal realitzar, sempre és important comptar amb  la supervisió i consell dels nostres tècnics qualificats. En general el mínim recomanable és de 30 minuts al dia, amb una intensitat moderada i amb el pas del temps i dies, anirem incrementant la durada de l’activitat.

Un dels inconvenients sempre és que costa posar-s’hi. Per evitar aquesta falta de constància una bona solució és fer activitats en grup, ja que així es crea una simbiosi entre tots i s’eviten abandonaments, sobretot en aquells de menys motivació. A part l’activitat passa a tenir un component de diversió important. Un exemple molt recomanable és provar les classes dirigides que realitzem al club, amb més de 100 hores a la setmana, i les quals són ideals per poder fer activitats en grup.

Una altra bona manera d’estar en forma és aprofitar la vida diària per incrementar el nivell d’activitat física o bé reduir el temps destinat a activitats de lleure sedentàries i destinar-lo a fer activitat física.

A part un consell a priori simple però a la llarga prou important, és el d’escollir la roba més adient. D’una banda un calçat còmode que eviti possibles lesions i per l’altra roba de cotó o transpirable (tècnica)

En resum, és important que cadascú sigui capaç de saber fer-se una autoavaluació i així conèixer els propis progressos i limitacions. Tot i que no es tracta d’una competició, els progressos ens han d’ajudar a continuar i a ser conscients dels beneficis per la salut que ens suposa fer exercici físic. L’esforç s’ha d’adaptar a les nostres pròpies condicions i capacitats i no pas al contrari.

Entrenaments de tècnica de natació

Un nedador que vol anar ràpid ha de realitzar un esforç constant, per així tractar de maximitzar la força propulsiva que pot generar i al mateix temps minimitzar les forces resistives que experimenta.

Per aconseguir aquest propòsit, els nedadors adopten tècniques diferents les quals de vegades són bones i en d’altres ocasions no tant.

Cal afegir que la tècnica exerceix també un rol importantíssim en la prevenció de lesions, ja que una mecànica pobra sovint produeix estrès sobre les articulacions i parts corporals que no haurien de sofrir-ho. Per això si no es neda amb una tècnica adequada sovint les lesions apareixen sorprenentment a l’espatlla.

Tot i que cadascú s’ha d’analitzar la seva tècnica, sempre és recomanable comptar amb la supervisió d’un tècnic, per determinar com millorar-la i així augmentar l’eficiència de l’entrenament i la pràctica de la natació.