Sabater: ‘Arribar als 100 anys demostra que el Reus és més que un club”
El president roig-i-negre valora l’esforç realitzat durant el Centenari i fa balanç del segle de trajectòria del club
Amb motiu dels 100 anys del Reus Deportiu, el seu president, Joan Sabater, ha fet balanç del Centenari, del que explica que “malgrat el límit pressupostari, ha estat molt digne i ha comptat amb moments importants”. Igualment, ha incidit en la manca de patrocinadors i l’estancament de socis com un dels obstacles que perjudiquen a les seccions de l’entitat, però ha deixat la porta oberta al retorn d’algunes ja desaparegudes.
Ara que els actes del Centenari arriben a la seva fi, quin balanç en fa de tot plegat?
Ha estat un any molt intens i gràcies al treball de la Comissió i de les associacions que han col•laborat hem pogut tenir una celebració molt digna. Cada secció ha pogut gaudir d’aquest esdeveniment d’una forma senzilla. Evidentment, m’hauria agradat que es pogués celebrar algun altre acte, però el pressupost és el que és.
Si s’hagués de quedar amb un moment concret, quin escolliria?
A nivell d’actes, el concert de l’Orfeó Català va ser molt intens i ple d’emocions i records que m’evocaven quan vam complir 50 anys. I a nivell esportiu, el Campionat del Món d’hoquei, que va ser uns dels primers esdeveniments emmarcats en la celebració dels 100 anys.
S’imaginava que el club arribaria als 100 anys d’història?
Amb el Reus Deportiu es pot aplicar el mateix lema que el Barça, ja que “és més que un club”. El nostre club ha patit diverses vicissituds i moments dramàtics però ha subsistit perquè la gent d’aquesta ciutat és així i ho dóna tot.
Com ha viscut el club la vinculació amb la ciutat?
És evident que gràcies a l’hoquei hem aconseguit una projecció de l’hoquei a nivell internacional. La prova està en que som el millor equip del món i d’Europa ara mateix, encara que enguany no hem tingut els jugadors que hauríem volgut, però tenim un bon equip.
Quins són els plans del club a curt termini?
Primer, esperar a què es produeixi la recuperació de l’economia. L’objectiu és poder arribar als 10.000 ó 11.000 socis, que és els que en fan falta per poder estar més tranquils. També volem solucionar el problema del pàrquing, ja que hi ha hores en què no es pot ni entrar.
La crisi econòmica és l’únic motiu per no poder augmentar la massa social o el club ha tocat sostre?
Ens trobem en una situació d’estancament. Tenim unes 150 altes i baixes al mes. El club es manté en unes xifres altíssimes.
La situació econòmica del club pot assumir aquests reptes?
L’economia del Reus Deportiu està sanejada, encara que hem de fer mans i mànigues amb les seccions per poder-les mantenir. El problema que em porta de cap és la manca de patrocinadors, i sobretot després de perdre’n del sector de la construcció degut a la crisi.
Una millora de recursos comportaria la millora d’algunes instal•lacions, com és el que està projectant actualment una altra entitat de la ciutat com és el Club Tennis Reus Monterols.
No ens ho plantegem com una competència i estem encantats amb el seu projecte i amb el de qualsevol club de la ciutat. Per part nostra, el que sí tenim previst és fer dues noves pistes de pàdel. Però abans que res, el que hem de fer és mantenir en estat òptim les nostres instal•lacions i fer que la gent s’hi senti còmoda.
I es podrien recuperar algunes seccions com l’atletisme, la natació o l’handbol?
Aquest tema depèn de les persones que estan al capdavant de les seccions. En el cas de l’atletisme i l’handbol depèn de que apareguin delegats valents que ho tirin endavant, i des del club es donaria el recolzament necessari. Ara bé, tenint en compte l’economia del club, aquesta és una tasca que com a president ara mateix no puc assumir. I en el cas de la natació, es tracta d’una orientació del club al soci. No podem limitar els horaris de piscina als socis perquè els nedadors hagin d’entrenar-se a les piscines durant un nombre d’hores al dia.
Quin moment destacaria com a més positiu d’aquests 100 anys?
N’hi ha molts, però arribar als 9.000 socis i poder ajudar a l’ampliació de les instal•lacions és una tasca de la que n’estic molt satisfet.
I negatiu?
Al llarg de tota la història hi ha hagut moments de crisi, com la dels anys 80. La tasca del Pere Vinaixa va ser decisiva per la salvació del club.
La història del club més recent no pot obviar els seus quinze anys al capdavant de l’entitat…
Com comentava, quan vaig arribar la tasca del Pere (Vinaixa) em va aplanar moltíssim el camí i he pogut assumir tasques importants com les noves instal•lacions. Ara em queden dos anys de mandat i després deixaré pas a altra gent.
I ja a nivell personal, ha pensat en algun successor?
Crec que s’ha de presentar tothom qui vulgui i crec que hi haurà força candidats. El que espero és que el proper president sigui una persona que sigui de Reus i compromesa amb l’entitat.
Albert Sunyol | Reus |
